La cançó interpretada per Teresa Segarra és un nou cas de cançó on l’onomatopeia que acompanya l’acte d’adormir té un paper molt important. Més encara perquè es tracta d’un cas singular dins del repertori valencià.
Haureu comprovat com l’onomatopeia més freqüent en la tradició valenciana és «non-non» i altres derivades, però en aquesta cançó aquelles han sigut substituïdes per una altra que és molt freqüent en les cançons de bressol castellanes.
En l’exemple que tot seguit presentem podeu comprovar que també presenta una onomatopeia diferent a «non-non» i també s’ha completat el contingut amb la descripció d’alguna escena relacionada amb el moment d’adormir els infants. Fet aquest que sembla característic de les cançons de bressol valencianes:
A la le li ta,
Soparé i et gitaré,
Deixaré la llum encesa,
Per si de cas el meu Jaume ve.
(Rotglà)