Aquesta cançó interpretada per Pep Gimeno, Botifarra, és una bona mostra de la brevetat que presenten algunes de les cançons de bressol valencianes, fins al punt que en el propi llibret que acompanya el disc s’hi especifica que tant la melodia com les estrofes segona i tercera són estrofes fragments reciclats d’altres composicions.
La cançó presenta un únic nucli temàtic que consisteix en una descripció de l’escena en què es troba la nena en el moment d’adormir-se. El fenomen d’ampliació que ha experimentat aquesta cançó s’hi pot observar en el fet que les estrofes segona i tercera repeteixen les mateixes accions: «té soneta»; «tanca els ullets/ té un ullet tancat».