L’element principal de la cançó és la repetició d’una tonada de tipus onomatopeic a la qual l’emissor s’encomana per procurar la son a l’infant.
Encara que en el disc les trobareu per separat, és obvi que tant la cançó interpretada per Tatiana Prades Non non, non, tanca els ullets i dorm; així com la cantada per Clara Andrés Canta la mare són dos variant d’una mateixa cançó.
Totes dues presenten uns versos on l’intèrpret s’encomana a algun element per a adormir el menut o la menuda (en la versió de Clara Andrés, aquest fragment no existeix. S’ha substituït per una repetició de les idees principals). Aquest fragment funciona com a introducció i tot seguit es produeix una combinació de dos elements. Per un costat, la repetició de diferents versos de manera constant i per l’altre l’ús de l’onomatopeia “non non non”. D’aquesta manera l’intèrpret adorm l’infant pel mètode de submissió o saturació.