Adorm-te, nineta és un cas ben contradictori perquè, d’una banda és una de les cançons més conegudes entre el públic. Però per l’altra, als cançoners valencians hi té poca presència.
La cançó té una estructura on una estrofa es repeteix amb lleugeres variacions i, a més, s’hi ha afegit una segona estrofa que pertany a una altra cançó. Els principals canvis que presenten les diferents variants que ens han arribat a través dels cançoners afecten directament tres elements. El primer d’ells és la forma verbal utilitzada. En aquest exemple es barregen les formes del verb adormir-se i les del verb dormir-se. En canvi hi ha variants que presenten una sola d’aquestes formes i la mantenen de forma constant al llarg del text.
En segon lloc, el fragment de la cançó que varia sol fer referència al procés o al perquè s’ha d’adormir la ‘nineta’, element d’altra banda, que resta sempre inalterable. Possiblement perquè aquesta forma en diminutiu facilita la rima dels altres versos.
I finalment en tercer lloc, cal observar com la repetició de la forma verbal dorm al darrer vers crea un efecte sonor, una al·literació de sons nasals que recorda el grup de cançons anterior (non-non) fins al punt que en alguna variant de les que tot seguit presentem s’hi han confós aquests versos.