És sense cap mena de dubte la cançó de bressol més estesa de tot el repertori tradicional. A tall d’exemple, sols al Cancionero musical de la provincia de Valencia, Alicante y Castellón, Salvador Seguí en recollí 41 variants de diverses localitats.
Hi ha també un grup bastant nombrós de variants on el primer vers és «El meu xiquet és l’amo». Tant en un cas com en l’altre, la temàtica no varia més enllà del canvi de destinatari. De fet la importància d’aquest canvi atén a raons de criteri formal. En el cas «La meua xiqueta és l’ama» l’estrofa és completament regular perquè tots els versos són heptasíl·labs. En canvi, les versions amb el vers «El meu xiquet és l’amo», serien el resultat de la necessitat d’adaptar la cançó a un receptor masculí, ja que en aquest cas el primer vers esdevé irregular (hexasíl·lab) respecte a la resta de versos de la cançó. Tant si la cançó s’adreça a un xic o a una xica, en totes aquestes cançons hi ha una intenció manifesta de mostrar l’entorn immediat de la criatura.